Amb aquesta expressió que ha utilitzat en Josep Parera d'UAM, podria resumir el ple de l'Ajuntament de Calafell d'aquest dijous 25 de juliol del 2013.
Han estat 9h que també puc explicar en una línia:
Demagògia per part de gairebé tots els regidors excepte el Parera, que viu en el seu món.
El ple d'ahir era un ple consistent: tenia, finalment 13 punts, més el torn de precs i preguntes, dels quals els 7 primers es van fer en, pràcticament, 10 minuts.
Va ser a partir del 8è punt, el de la construcció del tanatori i ampliació del cementiri actual, on es va començar a crispar l'ambient.
El regidor d'UAM, Josep Parera ja feia una estona havia fet perdre el temps perquè no s'aclaria amb els papers (ell deia que a l'acta de l'últim ple posava que havia votat en contra en un punt, mentre assegurava haver votat abstenció, però el que passa és que va interrompre 2 cops perquè el que passava és que no sabia ni a quin punt estava). Doncs a l'arribar a aquest punt, gairebé l'hem de portar directament cap al cementiri per com es posava de nerviós. Preguntava coses que, tal i com deia el regidor Rafel Solé de CIU, demostrava que no s'havia llegit el document del projecte, i que tampoc escoltava la ponència del regidor, ja que li va haver de dir 3 cops els metres del terreny a ocupar perquè deia que al document no figurava i que ell no li deia, cosa que sí ja li havia dit.
Ja al 9è punt, referent a la moció presentada per fer costat als clubs locals vers les inspeccions de treball ordenades pel govern espanyol, el senyor Parera va tornar a demostrar que està a la lluna de València: ell assegurava que la moció, a la junta prèvia al ple, s'havia acordat presentar de la mà dels 4 grups que conformen el consistori calafellenc, cosa totalment impossible ja que el PP estava, òbviament, en contra, ja que és una mesura que pren el govern central, govern del Partit Popular. Al final va dir que se'n fiava de l'alcalde però que ell va entendre que era una moció recolzada per UAM, PP, PSC i CIU.
Després de l'aclariment, vam poder escoltar un míting electoral digne de política nacional: era la ponència de la regidora d'esports, Maria Teresa González del PP, llegida i comentada com si cregués estar al Congrés dels diputats, o alguna concentració de xoriços per l'estil.
Al 10è punt el grup socialista defensava amb la seva demagògia habitual de criticar coses que no fa el govern actual, però que ells tampoc van fer. O van fer malament. És el cas del carril bici que va fer el PSC al final del darrer mandat, molt criticat. I ells són els més adequats per defensar el nyap de pla de viabilitat que s'ha fet a Segur? I ara que parlo de defensar coses que certes persones no ho haurien de fer, dono tota la raó a l'Olga Elvira (PP) sobre la definició que va fer del grup socialista, però ella no és la més indicada en prendre segones quines posicions. Va ser en aquest punt on el Parera també va continuar desvariant, mentre el seu "compi" de partit, Josep Maria Triadó, també ex-alcalde com ell que s'apunta de nou al carro de la política local, pràcticament podria dir que se'n reia d'ell... i és que no és per menys. El senyor Parera va aprofitar per fer-se autopromoció de quan ell "tenia el poder" (a estones ho explicava en 3a persona, cosa que feia gràcia escoltar frases del tipus "Quan al 2001 el senyor Josep Parera i Ribell era alcalde de Calafell..." sortint de la seva boca) cada 2x3: que si ell havia aconseguit guanyar diners per construir no sé què quan va anar amb l'Olivella a Barcelona a veure un conseller, segons diu, maleducat, que si va aconseguir no sé què més... Ah! I això a banda d'escoltar comentaris que feien que es desviés del tema com que si "als carrers de Segur s'hi poden plantar patates" o l'insistència en el carrer Ferradura i els pins del carrer Xúquer cantonada amb el carrer E. Rodríguez Pita.
El Parera podria haver estat un polític que, si s'hagués retirat a temps, podria haver quedat en el més alt, però això de continuar en la política local, després d'ajuntar-se i desfer-se amb amics i enemics, d'un partit a un altre, i provocant escenes surrealistes com les del ple d'ahir, l'han fet caure en el descrèdit de la població que veu que "chochea". I és que, si els polítics haguessin de passar una ITV (seria una bona solució per intensificar molta merda incrustada que resideix en consistoris com el nostre), el senyor Parera hauria d'anar al desguàs. A més, el seu partit, representat per dos ex-alcaldes calafellencs i un home que amb prou feines intervé, encara no entenc com va obtindre tants vots.
En aquesta moció, la curiositat, és que la defensa de CIU ha estat per part d'en Quim Vidal, de Participació Ciutadana, en lloc del regidor de Via Pública o Territori, fet que ha desencadenat una picabaralla entre aquest i el portaveu del PSC, digne del Cunit Style: retrets de la mala gestió passada i herència socialista, cosa totalment certa encara que alguns vulguin fer un drama d'acusacions, i contestacions de nen de cinc anys en acusar el senyor Vidal d'organitzar una manifestació durant la Festa Major per reclamar la TDT, en mandat socialista. Una tornada de l'estil de l'Olga Elvira i les acusacions d'espionatge d'en Ramon Ferré. Vaja, que podria haver estat perfectament una intervenció en el ple de Cunit entre el regidor de CIU Jaume Casañas i la socialista Judith Alberich.
Ha estat en aquest moment on el senyor Ferré ha tornat a demostrar que va de valent i, a l'hora de la veritat, es caga a les calces, parlant clar. És com el dia del ple on es va discutir sobre el cas del "Método Calafell": molt parlar als blogs, a les xarxes socials i fins i tot a Ràdio Cunit, però el dia del ple calladet com un sant. I aquesta és l'alternativa al govern actual? No, gràcies, no hi ha cap dels 21 que, personalment, em representi al consistori.
Anem ara al punt 11è, la moció del PSC de destinar el suposat romanent de tresoreria del consistori per construir l'Institut de Segur de Calafell. Una cosa correcta, bona proposta, i tot el que tu vulguis. Però alguns tenim memòria, i no fem de "cleca" pel grup socialista calafellenc, com calificava l'alcalde. Alguns tenim memòria, deia, perquè la demagògia del grup convergent i el socialista en aquest punt ha sobrepassat límits.
Ja ho vaig dir en el seu dia, però jo he estat alumne de la primera promoció de l'INS de Segur, i amb molt d'orgull. Van ser anys de mentides, mentides que ja venien de la primària quan ens deien que tindríem un institut per cursar l'ESO a Segur. Va arribar 6è i encara no hi era. A corre-cuita es van instal·lar els barracons que encara estan situats al C/Repòs de forma, deien, "provisional". Provisional? Quatre anys vaig passar allà, quatre. Quatre anys de bona educació per part dels professionals de l'institut, però en unes instal·lacions que no eren òptimes per estudiar, i amb l'"estafa" del govern local socialista d'aleshores que sempre ens anava dient que "l'any que ve ja tindreu l'institut".
La meva germana, que ara començarà 3r d'ESO, no crec que ja vegi l'institut, però és que jo aquest any he acabat el Batxillerat, educació que he hagut de rebre a Cunit ja que el meu poble no me la oferia. Molt trist, molt trist que aquest curs ja hagi sortit de l'institut de Segur la 3a promoció que ha fet els 4 anys complets de l'ESO, sí, la 3a, no la 1a com deia la senyora Cumplido del PSC, i encara no hi hagi un lloc destinat per a ell. Sí que almenys la Cumplido ha admès que van equivocar-se en el seu dia en aquest fet, però jo no ho perdonaré ni al PSC ni a CIU mai, o almenys no ho oblidaré, ja que, amb els anys de moure el projecte d'institut de lloc segons el que el gust que tenien socialistes i convergents, ja l'haguéssim construït, és igual on, però construït. A més, trobo vergonyós l'actitud del senyor Ferré de dir que ell "estava fins els collons" d'aquest tema, perquè el qui potser ho estem, i no només del tema, sinó també d'ells, és potser els que hauríem d'haver gaudit d'aquest servei. Ara, també trobo vergonyosa l'actitud de la senyora Montse López i la senyora Sandra Suárez que han pres en l'assumpte, d'una xuleria i un vacil·leig espectacular. Ara, també trobo molt bé la contestació de la senyora Elvira, encara que també amb una mica de xuleria, al portaveu socialista llançant-li en cara que no s'hagués gastat en el seu moment els diners dels famosos locals buits del Port de Segur i s'haguessin invertit en la construcció de l'institut. Sí, que el PSC vol avançar els diners del consistori per construir-lo i ja els retornarà la Generalitat, però en canvi es pugen per les parets quan l'Ajuntament els avança per les necessitats bàsiques del centre escolar que hauria de cobrir el govern català, cosa totalment incoherent per part dels socialistes.
Un punt on també ha fet la seva aparició estelar el senyor Parera, que ja es desviava en defensar, a més de la construcció de l'institut, de fer els pas de la via a Segur i, sobretot, tenia tota l'estona a la boca la construcció del CAP de Segur. Sí, aquells terrenys a les antigues pistes de tennis de l'Av. Espanya que ell va comprar a títol personal, i els va vendre al consistori per a què es construís el centre mèdic. Bon negoci.
Finalment, en el torn de precs i preguntes, potser he vist l'única persona del grup socialista que encara es pot aprofitar, el senyor Bonilla, que ha fet un repàs d'algunes incidències del municipi. També destacar les intervencions de la regidora de Benestar, la Maria Verge, que ha deixat ben clar que, encara que no hi ha menjador social durant aquesta temporada estival, es va oferir a les persones un pack de menjar que aquestes van refusar, i també la tasca del regidor de Medi Ambient.
El Parera podria haver estat un polític que, si s'hagués retirat a temps, podria haver quedat en el més alt, però això de continuar en la política local, després d'ajuntar-se i desfer-se amb amics i enemics, d'un partit a un altre, i provocant escenes surrealistes com les del ple d'ahir, l'han fet caure en el descrèdit de la població que veu que "chochea". I és que, si els polítics haguessin de passar una ITV (seria una bona solució per intensificar molta merda incrustada que resideix en consistoris com el nostre), el senyor Parera hauria d'anar al desguàs. A més, el seu partit, representat per dos ex-alcaldes calafellencs i un home que amb prou feines intervé, encara no entenc com va obtindre tants vots.
En aquesta moció, la curiositat, és que la defensa de CIU ha estat per part d'en Quim Vidal, de Participació Ciutadana, en lloc del regidor de Via Pública o Territori, fet que ha desencadenat una picabaralla entre aquest i el portaveu del PSC, digne del Cunit Style: retrets de la mala gestió passada i herència socialista, cosa totalment certa encara que alguns vulguin fer un drama d'acusacions, i contestacions de nen de cinc anys en acusar el senyor Vidal d'organitzar una manifestació durant la Festa Major per reclamar la TDT, en mandat socialista. Una tornada de l'estil de l'Olga Elvira i les acusacions d'espionatge d'en Ramon Ferré. Vaja, que podria haver estat perfectament una intervenció en el ple de Cunit entre el regidor de CIU Jaume Casañas i la socialista Judith Alberich.
Ha estat en aquest moment on el senyor Ferré ha tornat a demostrar que va de valent i, a l'hora de la veritat, es caga a les calces, parlant clar. És com el dia del ple on es va discutir sobre el cas del "Método Calafell": molt parlar als blogs, a les xarxes socials i fins i tot a Ràdio Cunit, però el dia del ple calladet com un sant. I aquesta és l'alternativa al govern actual? No, gràcies, no hi ha cap dels 21 que, personalment, em representi al consistori.
Anem ara al punt 11è, la moció del PSC de destinar el suposat romanent de tresoreria del consistori per construir l'Institut de Segur de Calafell. Una cosa correcta, bona proposta, i tot el que tu vulguis. Però alguns tenim memòria, i no fem de "cleca" pel grup socialista calafellenc, com calificava l'alcalde. Alguns tenim memòria, deia, perquè la demagògia del grup convergent i el socialista en aquest punt ha sobrepassat límits.
Ja ho vaig dir en el seu dia, però jo he estat alumne de la primera promoció de l'INS de Segur, i amb molt d'orgull. Van ser anys de mentides, mentides que ja venien de la primària quan ens deien que tindríem un institut per cursar l'ESO a Segur. Va arribar 6è i encara no hi era. A corre-cuita es van instal·lar els barracons que encara estan situats al C/Repòs de forma, deien, "provisional". Provisional? Quatre anys vaig passar allà, quatre. Quatre anys de bona educació per part dels professionals de l'institut, però en unes instal·lacions que no eren òptimes per estudiar, i amb l'"estafa" del govern local socialista d'aleshores que sempre ens anava dient que "l'any que ve ja tindreu l'institut".
La meva germana, que ara començarà 3r d'ESO, no crec que ja vegi l'institut, però és que jo aquest any he acabat el Batxillerat, educació que he hagut de rebre a Cunit ja que el meu poble no me la oferia. Molt trist, molt trist que aquest curs ja hagi sortit de l'institut de Segur la 3a promoció que ha fet els 4 anys complets de l'ESO, sí, la 3a, no la 1a com deia la senyora Cumplido del PSC, i encara no hi hagi un lloc destinat per a ell. Sí que almenys la Cumplido ha admès que van equivocar-se en el seu dia en aquest fet, però jo no ho perdonaré ni al PSC ni a CIU mai, o almenys no ho oblidaré, ja que, amb els anys de moure el projecte d'institut de lloc segons el que el gust que tenien socialistes i convergents, ja l'haguéssim construït, és igual on, però construït. A més, trobo vergonyós l'actitud del senyor Ferré de dir que ell "estava fins els collons" d'aquest tema, perquè el qui potser ho estem, i no només del tema, sinó també d'ells, és potser els que hauríem d'haver gaudit d'aquest servei. Ara, també trobo vergonyosa l'actitud de la senyora Montse López i la senyora Sandra Suárez que han pres en l'assumpte, d'una xuleria i un vacil·leig espectacular. Ara, també trobo molt bé la contestació de la senyora Elvira, encara que també amb una mica de xuleria, al portaveu socialista llançant-li en cara que no s'hagués gastat en el seu moment els diners dels famosos locals buits del Port de Segur i s'haguessin invertit en la construcció de l'institut. Sí, que el PSC vol avançar els diners del consistori per construir-lo i ja els retornarà la Generalitat, però en canvi es pugen per les parets quan l'Ajuntament els avança per les necessitats bàsiques del centre escolar que hauria de cobrir el govern català, cosa totalment incoherent per part dels socialistes.
Un punt on també ha fet la seva aparició estelar el senyor Parera, que ja es desviava en defensar, a més de la construcció de l'institut, de fer els pas de la via a Segur i, sobretot, tenia tota l'estona a la boca la construcció del CAP de Segur. Sí, aquells terrenys a les antigues pistes de tennis de l'Av. Espanya que ell va comprar a títol personal, i els va vendre al consistori per a què es construís el centre mèdic. Bon negoci.
Finalment, en el torn de precs i preguntes, potser he vist l'única persona del grup socialista que encara es pot aprofitar, el senyor Bonilla, que ha fet un repàs d'algunes incidències del municipi. També destacar les intervencions de la regidora de Benestar, la Maria Verge, que ha deixat ben clar que, encara que no hi ha menjador social durant aquesta temporada estival, es va oferir a les persones un pack de menjar que aquestes van refusar, i també la tasca del regidor de Medi Ambient.
En aquest espai també s'ha generat un doble enfrontament amb la socialista Yolanda Almagro: primer amb l'acusació que ha fet a l'Olga Elvira de prevaricació, cosa que ha fet que Elvira hagi trencat relacions personals, no polítiques, amb la regidora del PSC tal i com ha dit en el ple; i després, ja en els precs i preguntes del públic, hi hagut una picabaralla entre Almagro i Sandra Suárez en el que s'han llançat un seguit de retrets destacables.
