D’on sorgeix la CUP de Calafell?
La CUP no és una franquícia, sinó que és un paraigües que
aplega persones amb sensibilitats polítiques afins, però que sobretot té ganes
de treballar per canviar les coses. D’entrada, érem un grup de calafellencs i
calafellenques que feia temps que ens reuníem per generar propostes de
renovació pel poble i vam adonar-nos que la CUP era l’instrument polític que
ens oferia més flexibilitat per adaptar-nos a les problemàtiques de Calafell.
La vostra campanya ha estat diferent a la de la resta de
partits. Per exemple, no heu fet estands al carrer i tampoc heu fet gaires
mítings.
Per una banda hi ha una qüestió de principis, no volíem
que la campanya fos una mera operació de màrqueting, volíem que fos un espai de
debat i d’intercanvi d’idees i propostes per Calafell. Per això els actes que
hem organitzat han estat, sobre tot, xerrades. Volíem oferir contingut i no
només marxandatge i obsequis electorals.
Per altra banda, hi ha una qüestió econòmica. L’austeritat ha de ser on toca. Per principis, i per mantenir la llibertat d’acció, no demanem crèdits als bancs per finançar-nos, tampoc per finançar campanyes, per tant tenim molt clar que hem de gestionar molt bé els nostres recursos. Tampoc volem dedicar esforços excessius en competir en nombre de pancartes, sinó en formular propostes.
Per altra banda, hi ha una qüestió econòmica. L’austeritat ha de ser on toca. Per principis, i per mantenir la llibertat d’acció, no demanem crèdits als bancs per finançar-nos, tampoc per finançar campanyes, per tant tenim molt clar que hem de gestionar molt bé els nostres recursos. Tampoc volem dedicar esforços excessius en competir en nombre de pancartes, sinó en formular propostes.
També crida l’atenció que al vostre cartell no hi
aparegui la cara del candidat a l’alcaldia.
Sí que hi apareix, la seva i vint més, que són una part
de l’equip de la CUP. El nostre adn defuig del personalisme, no hi ha líders,
sinó portaveus o representants. L’organització és horitzontal, el fet que hi
hagi d’haver un número u és totalment accidental. Ens sentim molt identificats
amb les paraules d’Eduardo Galeano quan deia que “moltes persones petites, en
llocs petits, fent coses petites poden arribar a canviar el món.”
Creieu que té sentit donar tanta importància al tema de
la independència en unes eleccions municipals?
A diferència d’altres partits, per nosaltres la
independència no és una qüestió de banderes o identitats, sinó que és el millor
instrument amb què comptem per poder realitzar els canvis socials que volem. La
gàbia es pot decorar millor, però no deixa de ser una gàbia. El sistema polític
espanyol ja ha demostrat que no permet canvis substancials des de l’interior.
Des d’aquesta perspectiva, els municipis són la clau. És en els municipis on
s’ha de començar a construir aquest nou país i amb polítiques molt concretes.
Per exemple, es poden començar a prendre moltes mesures per oxigenar les
institucions i fer que la ciutadania en sigui molt més partícip. Un 10% del
pressupost municipal ja podria ser decidit democràticament. I moltes d’aquestes
mesures ja es poden començar a aplicar segons el marc legal actual, començant pels
municipis. La independència que volem no és un nou estat, sinó un nou país més
just i solidari.
Ens podeu posar algun exemple d’aquest nou país, més just
i solidari, aplicat a Calafell?
La política municipal té mitjans per garantir una vida
digna. Des de la CUP de Calafell creiem que cal posar en marxa un Pla
d’Emergència Social que faci que els pilars bàsics de l’estat del benestar
siguin intocables. Calafell té més de 3.000 pisos buits, és imperdonable que no
hi hagi una oferta municipal d’habitatge social i que no s’utilitzin els
instruments que ja existeixen ara per sancionar les pràctiques especuladores de
les entitats bancàries. Cap ciutadà hauria de patir pels subministraments
bàsics. Aquestes mesures passen per remunicipalitzar (com ja s’està fent en
molts altres ajuntaments) els serveis públics, com ara l’abastiment i
sanejament d’aigua, la recollida d’escombraries, la neteja viària... Ara
mateix, els beneficis econòmics d’aquests serveis van a mans del sector privat.
Aquestes mesures no necessiten més pressupost, sinó canviar les prioritats de
l’actual.
“Contingut social” passa també per generar més ocupació
al poble. El model de “sol i platja” ja és insuficient. No diem que s’hagi
d’acabar amb aquest model sinó ampliar-lo, diversificar-lo. Calafell té molt de
valor desaprofitat. El replantejament del model econòmic ha de passar per les
Denominacions d’Origen, pel patrimoni, per la gastronomia. Es poden fer
itineraris museogràfics fixes, recuperar conjunts patrimonials com la vil·la
medieval de Montpaó. El cooperativisme és un sector totalment inexplorat. El
port de Segur es pot convertir en un viver d’empreses cooperatives pioner al
territori. Una política que es podria complementar amb microcrèdits i
exempcions fiscals a les iniciatives d’aquest tipus.
Corre el rumor que només voleu entrar a l’ajuntament per
estar a l’oposició. Això és perquè la vostra candidatura només es basa en la
crítica?
Creiem en el diàleg, en la negociació, en els acords
puntuals per la implantació de polítiques que trobem adequades. No creiem en
donar un xec en blanc al govern de torn a canvi d’una cadira. El fet que ens
considerin “carn d’oposició” no passa perquè tinguem por a governar, o perquè
ens en faltin ganes. Passa perquè els precedents dels principals partits que
han governat en aquest ajuntament i les propostes (o la seva absència) que s’han presentat en aquesta campanya ens fan
pensar que no podríem arribar a un pacte sobre el model de municipi en el qual
creiem.
I hi ha un seguit de punts ètics bàsics sobre els que no
pensem fer cap mena de concessió.
Enllaç del programa:
